Què significa...?

  • Impost d’activitats econòmiques

    L’IAE és un impost directe, real i obligatori, que grava la realització de qualsevol tipus d’activitat econòmica, tant si s’exerceix per una persona física com jurídica. Han de pagar aquest impost les empreses o entitats que han obtingut un import net de la seva xifra de negocis igual o superior al milió d’euros durant el penúltim exercici. La gestió d’aquest impost la comparteixen el municipi i l’Administració tributària de l’Estat.
  • Impost sobre béns immobles

    L’IBI és un impost municipal directe, real, objectiu, periòdic i obligatori, que grava el valor dels béns immobles. Han de pagar aquest impost els propietaris, usufructuaris o concessionaris de qualsevol bé immoble o propietat (pis, plaça de garatge, traster, botiga, casa, despatx, etc.). En cas de transmissió, el nou propietari ha de pagar l’impost a partir de l’any següent. La gestió d’aquest impost la comparteixen el municipi i l’Administració tributària de l’Estat.
  • Impost sobre construccions, instal·lacions i obres

    L’ICIO és un tribut municipal que els ajuntaments poden exigir si prèviament ho han decidit així i ho ha aprovat l’ordenança fiscal corresponent. L’ICIO s’ha de pagar per la realització dins del terme municipal de qualsevol construcció, instal·lació o obra per a la qual calgui obtenir una llicència urbanística o presentar una declaració responsable o una comunicació prèvia. La gestió d’aquest impost és íntegrament municipal.
  • Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana

    L’IIVTNU és un tribut directe que grava l’increment de valor que ha experimentat un terreny mentre una persona ha estat propietària d’un pis, aparcament, traster, local, terreny, etc. Ha de pagar aquest impost la persona que ven un pis, una plaça de garatge, un traster, una botiga, una casa, etc., per l’increment del valor que ha experimentat el terreny mentre n’ha estat propietària. En cas d’herència o donació, és el nou propietari qui ha de pagar l’impost. La gestió d’aquest impost és íntegrament municipal.
  • Impost sobre vehicles de tracció mecànica

    L’impost sobre vehicles (IVTM) és un tribut directe que grava la titularitat dels vehicles d’aquesta naturalesa aptes per circular per vies públiques. Han de pagar anualment aquest impost els propietaris de vehicles donats d’alta. La gestió d’aquest impost és íntegrament municipal.
  • Període mitjà de pagament

    L’indicador Període mitjà de pagament (PMP) mesura el termini de pagament als proveïdors que presten serveis a l’Ajuntament (segons la normativa vigent aquest termini no pot superar els 30 dies).
  • Regla de la despesa

    La regla de la despesa estableix un sostre de despesa per al pressupost de les administracions públiques. Aquesta regla introduïda per la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostaria i sostenibilitat financera, és d’obligat compliment i determina que la despesa computable del pressupost de l’Ajuntament no pot superar la taxa de referència del producte interior brut (PIB) a mitjà termini.
  • Resultat pressupostari ajustat

    El resultat pressupostari forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la diferència entre els drets de cobrament que s’han liquidat en l’exercici i les obligacions de pagament reconegudes en el mateix període. Per tant, és una magnitud que reflecteix el superàvit o dèficit de l’exercici de l’Ajuntament. El resultat pressupostari s’ha d’ajustar amb les obligacions que es financen amb romanent de tresoreria per a despeses generals i les desviacions de finançament de l’exercici derivades de les despeses amb finançament afectat, ja que aquestes circumstàncies distorsionen el resultat pressupostari. Quan el resultat pressupostari ajustat de l’exercici és negatiu, estem davant d’una situació financera que ha de ser analitzada i si és el cas corregida, ja que l’esmentat saldo manifesta la incapacitat dels drets reconeguts de l’exercici per atendre les obligacions generades en aquest, i per tant un incompliment del principi d’estabilitat pressupostària.
  • Romanent de tresoreria per a despeses generals

    El romanent de tresoreria per a despeses generals forma part de l’estat de liquidació del pressupost i és la suma dels drets pendents de cobrament (del mateix exercici i dels anteriors) més els fons líquids de tresoreria menys els crèdits pendents de pagament (del mateix exercici i dels anteriors). Tot i la denominació de “romanent líquid de tresoreria”, aquesta magnitud no significa un sobrant líquid de tresoreria. És senzillament el resultat líquid que s’obtindria en l’hipotètic supòsit que es cobressin tots els drets reconeguts (no provisionals) i es paguessin totes les obligacions reconegudes, tant d’operacions pressupostàries com no pressupostàries, tenint en compte les desviacions de finançament afectat positives acumulades.
  • Taxes i preus públics

    Quan l’Ajuntament fa activitats que beneficien o interessen particularment els ciutadans, pot exigir taxes o preus públics. També s’exigirà una taxa quan tingui lloc l’aprofitament especial de les vies públiques a favor d’un particular. Exemples típics d’activitats per les quals s’exigeix una taxa són la recollida d’escombraries, la concessió d’una llicència urbanística o el gual. Ha de pagar la taxa la persona que es beneficia del domini públic o d’un servei o activitat duta a terme per l’Ajuntament. És l’Ajuntament qui determina mitjançant les ordenances fiscals l’import de la taxa. La diferència entre una taxa i un preu públic és que la taxa s’estableix per a serveis que només presta l’Ajuntament (exemple: guals) i el preu públic s’utilitza per a aquells serveis que també pot prestar l’empresa privada (exemple: escoles bressol).